El lleó de Barcelona i el ratolí del Penedès

El lleó de Barcelona i el ratolí del Penedès Les contradiccions que trobem en l’article d’opinió d’en Cisco de la Cruz denoten manca d’informació i, sobretot, de visió de futur per al Penedès; que no és una marca, sinó un territori cultural, senyor assessor. Dóna la impressió que a un cert punt de l’article es troba en un carreró sense sortida. Tanmateix, analitzem per parts aquest text. “Ningú té la veritat absoluta” diu; però ell dóna per descomptat que el nostre benestar és proporcional al nivell de serveis a la comarca. És això una veritat absoluta i indiscutible per a l’assessor? Jo diria que sí perquè al llarg del text només fa que justificar-se amb aquesta afirmació, talment com amb un lema polític. Jo no vull un Penedès ple de serveis, no és una ciutat. És benestar tenir serveis amb 3 autopistes, 3 línies ferroviàries, una central tèrmica, un CIM …? No ho crec, senyor assessor. Una altra relliscada greu: “El que importa és que el territori estigui ben connectat i treballar amb xarxa per millorar les potencialitats col·lectives, la cohesió i les prestacions que ens poden oferir”. Aquesta afirmació la prenc com una visió ideològica del territori i de les seves polítiques territorials. Però això tampoc no és una veritat absoluta. Des d’un punt de vista geogràfic, el concepte de xarxa té actualment una connotació positiva. Però deixant de banda la utopia, aquesta xarxa ha estat creada per algú; algú deu haver fet d’aranya constructora de la xarxa, o no? S’ha de diferenciar la xarxa de l’aranya. Dins d’una xarxa, l’aranya està en moviment i, al mateix temps, el centre que conforma l’aranya és mòbil i la xarxa actua en conseqüència . En el nostre cas, el centre de la xarxa Catalunya és Barcelona, amb una diferència: el centre no es mou mai, sempre és Barcelona i la xarxa deixa d’existir i tot es transforma en un iceberg del qual la punta és Barcelona. Quina solidaritat territorial pot sorgir de les paraules del senyor assessor, quan la primera justificació és d’entrar a formar part de la regió perquè és la més rica: sempre el complex d’inferioritat econòmica! És que dins la seva mentalitat hi ha catalans de primera, metropolitans, i catalans de segona, no metropolitans? Un altre disbarat: el nivell de qualitat de vida (seran serveis) assolit a la comarca té relació, en part, amb la proximitat que tenim amb la capital. S’oblida de la conjuntura, que és molt important, independentment de la proximitat o no de Barcelona. Si hi hagués una epidèmia, no estaríem també perjudicats per la proximitat? Qualsevol arquitecte o urbanista pot dir-li que sense territori coronari, cap ciutat pot créixer, perquè a la base del creixement del “model Barcelona” hi ha consum de territori adjacent, i el Penedès ho és. L’última, “les identitats i els referents es conformen i evolucionen cada dia en funció de les voluntats col·lectives”. Senyor assessor, el maig del 68 és història. Que el Penedès és una terra d’acollida no ho ha dir vostè, m’agradaria sentir-ho de la majoria d’immigrants extracomunitaris; són ells els que pateixen la vostra moralitat pel que fa a la immigració. Vagi a dir això als barris de l’Hospitalet, Cornellà, Esplugues, on la gent fuig a causa de l’arribada d’extracomunitaris; i fuig justament perquè no accepten que les identitats i el referent es conformen...” Per acabar, una cosa que no m’ha agradat: que ens vulgui prendre el pèl amb el tema del Foix i el Garraf com espais ambientals. Voldria saber quants cops aquest assessor ha anat a fer una excursió amb la família per la zona.En cap parc natural d’Europa, com el del Garraf, es permetria que hi passés una autopista, qui hi fossin localitzades no sé quantes canteres. I per a més INRI, l’abocador de brossa de Barcelona i rodalies. El riu Foix, ja fa anys que no té la remor d’un riu, està sec. Si vostè es conforma amb aquest medi ambient és perquè potser dedica massa el seu temps al ciment i als serveis; a molts serveis...Avis a navegants: En l’època de la globalització més val ser un ratolí intel·ligent i independent que un lleó fort però dependent. Jo vull ser ratolí penedesenc. Julio Ramon i Berrio Cunit-Calafell